Societats cíviques i ideologia durant la Segona República a Cambrils (1931-1936)

Comunicació de Manel Tarés i Ignasi Martí presentada al VIIIè Congrés d'Història Local de Catalunya "Cultura local, cultura nacional", L'Avenç, Barcelona, 25-26 de novembre de 2005.

RESUM: La vila de Cambrils participà, com arreu del Principat, en l'expansió del moviment associatiu des del darrer quart del segle XIX. Malauradament la Guerra Civil Espanyola estroncà aquesta intensa activitat. Els orígens de l'associacionisme cambrilenc no són encara gaire coneguts, però el cert és que la vila comptà amb societats de tot tipus: religioses, mutuals, civicoculturals, politicosindicals, esportives i econòmiques. Algunes entitats nasqueren amb l'empremta de determinades ideologies polítiques, però d'altres, malgrat declarar-se neutrals en els seus estatuts, seguiren el tarannà de les seves juntes directives. És durant la Segona República quan es manifesta una politització de les associacions locals, fins al punt de l'enfrontament i l'oposició. En aquest període són quatre les principals societats cíviques de Cambrils: la Unió Agrària (antic Centre Catòlic) i El Porvenir, creades a principis de segle XX, la recent fundada Societat de Treballadors de la Terra (que presentava un caire més sindical i polític) i el Pòsit de Pescadors, l'associació del barri mariner. Totes elles comptaven amb els cafès per a la tertúlia i la major part disposaven d'àmplies sales de teatre i concerts, totes elles desaparegudes actualment (excepte l'edifici del Porvenir, que resta abandonat). També cal destacar la creació de diverses seus locals de partits polítics, com ERC o els radicals socialistes.

En aquesta comunicació mirem d'exposar la politització soferta per l'associacionisme local a Cambrils durant la Segona República, bo i estudiant-ne les activitats polítiques que dugueren a terme, especialment arran de les diverses convocatòries electorals del període. La ideologia d'aquestes societats comportà algunes vicissituds, com la clausura temporal de la Societat de Treballadors arran dels Fets d'Octubre o el canvi de nom del Centre Catòlic per Unió Agrària en començar la República. D'altra banda, sembla ser que El Porvenir no trobà el seu lloc en la bipolarització existent, i acabà desapareixent poc abans de la guerra, mentre que la Societat de Treballadors, representant de la UGT a la vila, liderà el sindicalisme local durant el conflicte bèl·lic que acabaria amb la major part de les associacions de la vila.

La comunicació no està disponible en obert. Es pot adquirir en format digital al web de L'Avenç.